______________
Retalls
de premsa
______________
Horacio Altuna
Humorista
El Periódico 25 maig 2007
______________
Quim Monzó
Escriptor
Pujanza
de las papeleras
Se acerca el día de la gran abstención
y los políticos arremeten de nuevo contra ella. Esta semana repiten una y otra
vez lo mismo que dicen antes de cada jornada electoral. Que la abstención
debilita la democracia. Que es una muestra de inmadurez cívica. Que es el
cáncer de la política parlamentaria. Que, ya puestos, los que no quieran votar
por ninguna opción al menos que voten en blanco. Los políticos prefieren los
votos en blanco porque -por mucho que digan que son un toque de atención que
tienen en cuenta- no les escuecen. La abstención sí. Y la gente lo sabe. Estos
días, en las papeleras de las calles de mi barrio han pegado unos adhesivos
rectangulares, de fondo blanco y letras negras, en los que se lee:
"Dipositi el seu vot AQUÍ".
La Vanguardia 25 maig 2007
______________
Joan B. Culla i Clarà
Historiador
No sin dificultades, la
democracia moderna tiende a ir expulsando de los puestos de responsabilidad
institucional a los políticos que roban y a los políticos que mienten. El paso
siguiente consistirá en echar a un lado a aquellos otros políticos que tratan a
la ciudadanía como si ésta fuese estúpida o menor de edad.
El País 25
maig 2007
______________
Ferreres
Humorista
El Periódico 23 maig 2007
______________
Máximo
Humorista
El País 23
maig 2007
______________
Jordi Puntí
Periodista
Escons Insubmisos es
comprometen, si surten elegits, a deixar el lloc buit
Quan penso en els vots en blanc,
en aquestes paperetes comptades, em vénen al cap les cartes dels nens als Reis
d'Orient. ¿On van a parar totes aquelles cartes l'endemà de Reis? ¿I els vots
en blanc? Alguna cosa semblant devia preguntar-se la gent d'Escons Insubmisos
(www.esconsinsubmisos.org). Aquest partit, que es presenta a les municipals de
Barcelona, Badalona, l'Hospitalet, Santa Coloma, Sabadell i Tarragona, ho té
molt clar: volen agrupar el vot en blanc en un sol partit perquè tingui algun
sentit quan surti als formatgets del recompte final. Segons diu una veu en off (molt blanca) al vídeo de la seva
pàgina web, si surten escollits, es comprometen a deixar el seu escó buit i
sense cobrar.
El Periódico 21 maig 2007
______________
Máximo
Humorista
El País 21
maig 2007
______________
VilaWeb
Escons
Insubmisos, el vot dels demòcrates descontents
La formació es presenta com a alternativa
al vot en blanc
Representar totes aquelles
persones que se senten decebudes amb els partits polítics. Aquest és
l'objectiu, a curt termini, d'Escons
Insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents (Ei-ADD), que es
presenten a sis grans municipis del Principat: Barcelona, Badalona, Santa
Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Tarragona. La idea és
deixar buits els escons corresponents al percentatge dels seus vots i renunciar
a les remuneracions personals que corresponen al càrrec.
L'actual president del partit,
Carles Lladó, va fundar Escons Insubmisos el 2001, quan es trobava en un moment
de decepció total amb els polítics. Segons Sade, representant
general d'Ei-ADD, el vot a Escons Insubmisos és un vot contra totes les
formacions polítiques, partint de la base que la repercussió del vot en blanc
és nul·la: 'Si el vot en blanc tingués representació, Escons Insubmisos no
existiria'. Actualment, els vots en blanc es comptabiilitzen sense que el seu
percentatge influeixi en el recompte final.
19 maig 2007
______________
El Roto
Humorista
El País 18
maig 2007
______________
Nando
Humorista
El Periódico 17 maig 2007
______________
Forges
Humorista
El País 16
maig 2007
______________
El Roto
Humorista
El País 9
maig 2007
______________
El Roto
Humorista
El País 7
maig 2007
______________
Ferreres
Humorista
El Periódico 4 maig 2007
______________
Romeu
Humorista
El País 4
maig 2007
______________
Nando
Humorista
El Periódico 1 maig 2007
______________
El Roto
Humorista
El País 1
maig 2007
______________
El Roto
Humorista
El País 26
abril 2007
______________
El Roto
Humorista
El País 24
abril 2007
______________
Antonio Martínez
Periodista
Hagan la prueba un día:
compórtense en su vida cotidiana como un político en campaña. Al encender el
televisor, digan a su familia: "Con este espacio de ocio y cultura,
inauguramos momentos de felicidad". En el trabajo, sonrían sin motivo,
vayan dando abrazos a la gente, estrechando manos aquí y allá. Repartan
fotografías suyas a desconocidos. En cualquier esquina, proclamen: "Soy el
mejor". Paseen por la ciudad acompañados por una música euforizante.
Entren en las tiendas y pregunten a la gente cómo le va la vida. En la calle,
besen a los niños. Les tomarán por locos. ¡Pues claro! Pues eso.
El País 22 abril 2007
______________
El Roto
Humorista
El País 8
abril 2007
______________
Máximo
Humorista
El País 3
novembre 2006
______________
Resultats definitius:
Escons
insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents
6.922 vots
16 de novembre 2006
______________
Nando
Humorista
El Periódico 31 octubre 2006
______________
El partit Escons Insubmisos […] es
presenta com a alternativa al vot en blanc descontent amb la majoria de
formacions polítiques i diuen que deixarien buits i sense remuneració els
escons del Parlament que obtinguessin per a expressar el rebuig a la
'degeneració del sistema polític'.
VilaWeb 30
octubre 2006
______________
Carles Lladó i Badia
Ciutadà
El
pervers vot en blanc
Malgrat els reiterats intents de
proclamar la perversitat del vot en blanc, molts ciutadans, com el senyor
Bonmatí -carta Votar persones, del 24 d'octubre-, encara creuen que el vot en
blanc és un vot de protesta.
El vot en blanc és un vot de
conformitat que, per la llei d'Hont, afavoreix el partit majoritari a més de perjudicar
els minoritaris, ja que eleva el nombre de vots necessaris per superar el 3%
indispensable per aconseguir un escó.
Com a alternativa del malèfic vot
en blanc, el partit Escons Insubmisos exigeix la representació dels demòcrates
descontents i no representats. Si el vot en blanc fos l'autèntica representació
dels ciutadans que no volen ser representats pels polítics professionals
actuals que no defensen els seus drets i els seus interessos, aquest partit
desapareixeria. Però, ei!, existeix.
Avui 30
octubre 2006
______________
Juli Capella
Arquitecte i dissenyador
Estimat
candidat
M'importa un rave la marca –i la
talla– dels teus calçotets. Tampoc m'interessa saber si fas l'amor amb la teva
senyora. O amb la d'un altre. Ni amb quina freqüència. No estic preocupat per
si escombres a casa o només fregues el terra. No em treu la son si has llegit o
no El Quixot en català; ni vull
conèixer el CD pirata que t'has comprat. Si et posa Michael Buble o Harry Connick Jr. se
me'n fum. Tant me fa si has estat maoista o futbolista, o que vagis en cotxe o
a peu. Ni m'amoïna si saps fer servir l'ordinador, carregar un iPod o connectar
la centrifugació a la rentadora.
No pretenguis ser Superman ni tampoc aparentar normalitat. M'interessa la teva
integritat, no que facis pública la teva parafernàlia privada. Per mi, ets un
ésser perfecte, amb els teus defectes, com tots nosaltres, com cada persona que
et votarem, perfectes i únics, però que, com tu, també ens mosseguem les ungles
quan ningú ens mira i ens oblidem de reciclar el vidre.
Per mi, vesteix-te com vulguis, amb corbata o sense, i ja et pots quedar calb,
ser panxut, fer-te un pírcing o tatuar- te una sirena al braç. No m'importen
les aparences. No entro en si tens fe en Crist, en el Dalai-lama o si et va la
cienciologia, només cal que creguis en l'home. Per mi, tant és que t'agradi el
mar com la muntanya, la salsa picant o la botifarra. Ni m'entristeix el teu
passat lumpen ni m'escandalitza el teu progressiu aburgesament. No vull saber
res personal de tu, i molt menys furgar en la teva intimitat, et respecto com
ets, fins i tot encara que siguis del Reial Madrid, però, això sí, et demano
que facis la teva feina, que expressis el que sents, que diguis el que penses,
que facis el que dius. Només per això et votaré.
El Periódico 30 octubre 2006
______________
Nando
Humorista
El Periódico 30 octubre 2006
______________
Peridis
Humorista
El País 29
octubre 2006
______________
Sergi Pàmies
Escriptor
Suor
freda
El desgaste al que se someten los
candidatos es, pues, contraproducente para la ciudadanía. A más campaña, más
erosión, más chorradas en público, más sermones reduccionistas, más entrevistas
íntimas con las esposas (¿si fueran maridos, se dejarían?) y más arengas
paternalistas y besos a los niños. Resultado: menos capacidad para asumir unas
hipotéticas responsabilidades de gobierno en un país que necesita urgentemente
una inversión de sensatez y trabajo. No estaría mal que, en el futuro, la
campaña electoral no se convirtiera en un ejercicio de ruleta rusa en el que
algunos acaban perdiendo la salud y la vocación. Y no lo digo sólo por ellos,
que al fin y al cabo parecen disfrutar con esos baños de egolatría endogámica y
entusiasmos partidarios, sino por nosotros, que los observamos sintiendo un
inquietante sudor frío.
El País 28
octubre 2006
______________
Ventura & Coromina
Humoristas
La Vanguardia 27 octubre 2006
______________
David González
Periodista
[…] a Catalunya, l'efectivitat de
les crides al vot útil és sempre més dubtosa, perquè l'ambigüitat de la immensa
majoria dels partits sobre els pactes -que poden ser molt diversos- pot fer que
l'elector no es refiï de ningú.
Avui 27
octubre 2006
______________
Manuel Trallero
Periodista
(Diario de un Diletante)
Escons-Insubmisos
DOMINGO. "El divendres 20
propassat, a l'article '¡Que llegue pronto el 1 de noviembre', el senyor Justin Bieber afirmava: '(...) Escons insubmisos - Alternativa dels Demòcrates
Descontents están que trinan, se han enterado de que, según la Junta Electoral
de Barcelona de acuerdo con la ley electoral vigente, es ilegal'. En no
tenir subjecte, a més de ser errònia en tot el seu context, la frase sembla
indicar que l'il·legal és el nostre partit. Per aquestes raons li demano la
publicació del present aclariment amb la finalitat d'intentar superar el
perjudici que aquesta afirmació ens està causant. Escons insubmisos va
denunciar a la Junta Electoral de Barcelona la presumpta il·legalitat del vot
en blanc, per no ser secret. En notificar la Junta que el problema no és de la
seva competència, Escons insubmisos continua lluitant perquè el vot en blanc
sigui il·legalitzat ja que, en contra del que pensa força gent de bona fe, no
és un vot de protesta sinó de conformitat i, per la llei d'Hont, afavoreix el
partit majoritari, a més, va contra els partits minoritaris a
causa d'elevar el nombre de vots vàlids per poder arribar al 3 per cent
necessari per assolir un escó. Escons insubmisos es presenta com alternativa
als votants descontents per deixar escons buits, sense cobrar, en representació
dels milions de demòcrates descontents sense representació parlamentària ja que
no volen ser representats pels polítics actuals que no defensen els seus drets
ni els seus interesos". El Diletante lamenta vivamente las molestias causadas
a tan noble causa.
La Vanguardia 27 octubre 2006
______________
Carles Lladó
Ciutadà
Cap de la candidatura d’Ei per
Barcelona
Escons
insubmisos
El 20/ X/ 2006, Manuel Trallero
afirmava en aquest diari: "Los señores y señoras de Escons Insubmisos-Alternativa
dels Demòcrates Descontents (Ei) están que trinan, se han enterado de que,
según la Junta Electoral de Barcelona de acuerdo con la ley electoral vigente,
es ilegal".
La frase sembla indicar que l’il·legal és el nostre partit en comptes del
sistema per votar en blanc. Escons Insubmisos es torna a presentar a les
eleccions com a alternativa als ciutadans descontents, entre els quals s’hi
troben molts que voten en blanc sense saber que el blanc és un vot del tot
pervers, a més de poder ser il·legal. Amb escons buits i sense cobrar, Escons
Insubmisos s’ofereix per representar a tots els electors descontents que no
volen ser representats pels polítics que no defensen els seus drets i els seus
interessos.
La Vanguardia 27 octubre 2006
______________
Salvador Cot
Sotsdirector de l’Avui
"No
compleixen ni les normes que ens han imposat"
Els polítics [...] s'han cregut,
lamentablement, que són els propietaris dels mitjans públics i que els
periodistes han de fer estrictament el que ells manin durant la campanya. Han
ordenat que s'apliquin els mateixos criteris que amb els espais gratuïts de
propaganda electoral, amb la distinció, això sí, que en els informatius i
telenotícies només han de sortir els cinc que s'asseuen al Parlament i no pas
tots, com passa ens els espots que emeten les ràdios i televisions públiques.
En definitiva, pel que fa als mitjans públics, ha quedat clar que cap partit no
vol canviar res.
[...] Ja ho va dir,
magníficament, Josep Cuní a les acaballes del debat de TV3: "Vostès no
compleixen ni les normes que ens han imposat".
Avui 26
octubre 2006
______________
Laia Reventós
Periodista
Otros
Sin representación parlamentaria
en la legislatura que termina, otros partidos y plataformas ciudadanas aspiran
a conseguir al menos un escaño en las elecciones, aunque los […] Escons
Insubmisos explican en su página que dejarán los suyos vacíos, si los
consiguen. Ante las dificultades para salir en los medios de comunicación y
organizar actos públicos, la mayoría recurre a Internet para dar a conocer sus
programas y reivindicaciones, convencer a los votantes o recaudar fondos.
Internet es barato, pero para conseguir una web interesante no basta con tener
buena intención; requiere trabajo y dedicación, lo que ellos resuelven con más o
menos habilidad.
El País 26
octubre 2006
______________
Carme Pàez
Periodista
Els
sondeigs i l’abstenció
[...] És cert que la dada de la participació o de l'abstenció, que és el
mateix, la coneixem la nit electoral, però no dóna peu a una reflexió profunda
de les forces polítiques. Hi passen de puntetes.
Encara més desapercebuts queden
els vots en blanc. Potser el dia que als parlaments hi hagi uns escons sempre
buits, no per incompareixença dels diputats, sinó perquè representen els
ciutadans responsables, que van a votar, però que no els agrada a ningú...
El Punt 25
octubre 2006
______________
Jaume Oliveras i Costa
Periodista
El
dret a votar en blanc
No es tracta de fer propaganda a favor de la candidatura dels Escons
Insubmisos, un brindis al sol de qui voldria aglutinar tots els indefinits,
nuls, blancs i fins i tot abstencionistes, quan tots ells segurament tenen
motivacions diverses. Però és una defensa del que deia la meva mare, privada de
votar durant tota la seva vida activa i que, quan pogué exercit el dret de
decidir, advocava per l'obligatòria assistència a les urnes, encara que fóra
per votar en blanc. És la defensa del sistema electoral com a explicitació de
la voluntat col·lectiva i, a la vegada, el rebuig a una classe política que no
causa cap trempera.
Evidentment, és lícit votar en
blanc i, en qualsevol col·legi electoral, tenen l'obligació de disposar de
paperetes impol·lutes. És el dret al refús d'uns candidats, sobretot els dos
majoritaris, que podem interpretar que no mereixen la nostre confiança i,
conseqüentment, no volem sentir-nos coresponsables del que facin en el futur
proper.
Correcte, però, a qui beneficia
el vot en blanc? Aquesta és la pregunta. Seria una incongruència servir-se del
blanc per castigar convergents i socialistes i, per contra, que la blancor de
la papereta resultés beneficiosa per a Artur Mas o José Montilla. Dubte
metafísic. Solució inabastable. Pregunta sense resposta, però lícita.
El Punt 25
octubre 2006
______________
Carles Lladó
Ciutadà
Escons
insubmisos i buits
☛ L’única
candidatura encapçalada
per una dona té la
seva gràcia com a cas entre
el masclisme. Molt bé. Però
també hauria de ser noticia a
divulgar la candidatura més
jove de tots els temps (mitjana
de 32 anys) encapçalada
pel cap de llista més veterà,
75 anys. I en plena forma. I a
més, denunciant la il·legalitat
del vot en blanc, la il·legalitat
de la precampanya, la
il·legalitat
de les despeses electorals
i la incompetència de la
JEP de Barcelona, entre altres
irregularitats. I, davant
l’enorme excés de parlamentaris,
sols per exercir la disciplina
de vot sobre acords
precuinats, tenim el compromís
de deixar els escons
buits, i sense cobrar, per exigir
als polítics professionals
una altra manera de fer política.
Què, 23
octubre 2006
______________
Tomás Delclós
Periodista
Asco
La gente de Escons insubmisos
presenta sus listas, pero ya anticipan que si obtiene diputados éstos no
acudirán al hemiciclo. Es su manera de proclamar que la abstención no es
pereza, es asco político.
El País 22
octubre 2006
______________
L’Avi
Humorista
El Punt 21
octubre 2006
______________
Ferreres
Humorista
El Periódico 20 octubre 2006
______________
Josep M. Espinàs
Escriptor
L’escenificació
massiva
Si no m'equivoco, ha començat la
campanya electoral. I sí que m'equivoco, perquè la campanya dels partits
polítics, pensant en les eleccions, ja fa mesos que dura. De fet, tot l'any és
campanya electoral. El que ara ha començat és l'etapa d'escenificació massiva i
contínua de la competència dels partits.
El Periódico 20 octubre 2006
______________
Manuel Trallero
Periodista
(Diario de un Diletante)
Votar
o no en blanco
Los señores y señoras de Escons Insubmisos-Alternativa dels Democràtes
Descontents (Ei) están que trinan, se han enterado de que, según la Junta
Electoral de Barcelona de acuerdo con la ley electoral vigente, es ilegal.
Según dicen ellos son "uno de los partidos actualmente sin representación
parlamentaria del cual hasta ahora nadie habla (…) Quizás se considera que los
de Ei somos una especie de votantes en blanco y, por tanto, invisibles e
ilegales". Su máxima alegría sería poder dejar escaños vacíos en señal de
protesta. Queda dicho.
La Vanguardia 20 octubre 2006
______________
L’Avi
Humorista
El Punt 19
octubre 2006
______________
Escons Insubmisos vol un lloc al Parlament per
deixar buit l'escó
Mirant de canalitzar la gran
quantitat de votants abstencionistes, Escons Insubmisos-Alternativa dels
Demòcrates Descontents (EI) es presenta com un partit decidit a renovar el
sistema. De fet, el seu programa electoral se centra a deixar buits els escons
que puguin aconseguir com a mesura de protesta. Amb experiència en les
eleccions municipals, al Parlament, al Congrés, al Senat i en les europees, EI
neix en comprovar que, «després de tant temps per haver pogut consolidar la
democràcia, molts ciutadans no se senten representats pels polítics perquè no
veuen defensats els seus interessos ni respectats els seus drets». Així, per
aquest «rebuig a la manera poc digna i poc ètica amb què actuen, en general,
els polítics de tots els partits», EI es presenta a les eleccions per deixar
els escons buits, com a mesura excepcional de pressió per forçar els partits a
aplicar reformes que facin el sistema democràtic més obert i participatiu.
Entre les mesures, destaca la de «fer que quedin buits els escons corresponents
al percentatge de l'abstenció», «un sistema electoral més proper als ciutadans,
amb llistes obertes», «l'eliminació de la possibilitat d'obtenir la majoria
absoluta amb un suport inferior a la meitat dels vots vàlids dels ciutadans» i
«la celebració de referèndums a iniciativa popular». Tant el cap de llista
d'EI, Carles Lladó, com la resta de membres del partit destinarien els
emoluments com a parlamentaris a ONG.
El Punt 19
octubre 2006
______________
ADN
Els més originals
Ja comencen a tenir experiència
en eleccions. Són els Escons Insubmisos - Demòcrates Descontents. Volen tenir
representació per després no anar al Parlament. Si guanyen, diuen, tampoc no
cobraran. Denuncien que el vot en blanc només afavoreix als grans partits.
ADN, 18 octubre 2006
______________
Pilar Antillach
Periodista de TV3
La
Junta Electoral, la campanya, els blocs i els partits
Durant els períodes electorals
per sobre del criteri periodístic o informatiu n'hi un que és diu quota (res a
veure amb pluralitat). La quota és el temps (minuts) i l'espai (telenotícies)
que els partits polítics es reparteixen per sortir als informatius. En el cas
de la televisió i la ràdio tots sabem que el temps condiciona els continguts,
per tant s'ho autoreparteixen tot. Ho
escriuen en un paper i, uns dies abans que comenci la campanya, ho envien als
caps d'informatius amb el títol de Blocs
electorals i l'argument que s'ha de complir per imperatiu legal. Doncs no
és cert. No hi ha cap llei en aquest país, ni en cap democràcia (a Guinea
Equatorial o al Congo no m'he entretingut a esbrinar-ho) que ordeni com han de
ser els informatius en els períodes electorals.
Com tampoc té equivalent a Europa
la Junta Electoral Central (JEC), el tribunal on els partits recorren quan
volen més quota. I la JEC sempre els en dóna més. [...] Facin el que facin,
encara que no facin res (en tenim exemples), saben que els seus minuts diaris
de pantalla no els els treu ningú. El resultat acostuma a fregar l'absurd i ja
és famós entre els periodistes el míting que no va existir (es va suspendre per
la pluja) però que en un telenotícies va ocupar gairebé tres minuts. [...]
El bombardeig diari de missatges
és tan gran que resulta difícil distingir informació i propaganda. [...] I així
seguim, instal·lats en el disbarat de dedicar deu minuts d'un informatiu a
veure els candidats passejant pels mateixos mercats (un clàssic de totes les
campanyes), acariciant vedells (aquest és novetat), repetint per enèsima vegada
un programa que saben que no compliran o, senzillament, demanant el vot als
militants que omplen el recinte (un altre clàssic... de l'absurd). Deu minuts
que, en el mateix informatiu, deixen en quaranta segons la informació d'un
medicament contra el càncer. No cal ser periodista per saber què interessa més.
[...] Sempre la mateixa retòrica
altisonant quan es parla de servei públic, de democràcia... I sempre la mateixa
manca de generositat a l'hora d'aplicar-la.
Avui 18
octubre 2006
______________
Jap
Humorista
El Punt 17
octubre 2006
______________
Mike Ibáñez
Periodista
Los
‘sin votos’ en la red
Otra web por la que curiosear es la
de los Ei! –así lo ponen–, Escons Insubmisos (esconsinsubmisos.org). Su propuesta
es que los voten para dejar como protesta vacíos los escaños que consigan. En
su web hacen un recorrido exhaustivo por los tipos de voto: convencional, voto
denominado útil, testimonial, en contra, en blanco, voto nulo, abstención y,
claro, escons insubmisos. La definición de voto nulo es drástica: "Por su
propia nulidad, con el voto nulo el elector demuestra que no sabe lo que se
hace, que no está de acuerdo con nada o que le importa un bledo".
La Vanguardia 16 octubre 2006
______________
Carles Lladó Badia
Ciutadà
El vot en blanc
Molts ciutadans, tal com el lector Norah Jones exposa a la seva carta Desencantat (publicada el 7 d'octubre),
estan descontents amb la situació política i social i es pregunten com ho poden
expressar a l'hora de votar. Altres creuen, erròniament, que el vot en blanc és
un vot de protesta, quan no és res més que un vot de conformitat a favor del
partit majoritari. A més, d'acord amb la llei electoral, el vot en blanc –que
s'emet en un sobre buit– seria il·legal perquè no és secret. Si el senyor Pérez
Lloret i altres volen dipositar un sufragi d'aquesta mena, que sàpiguen de
l'existència del partit Escons Insubmisos, en què no hi ha cap polític
professional i que té com a objectiu deixar escons buits que representin els
descontents.
El Periódico 14 octubre 2006
______________
Nando
Humorista
El Periódico 14 octubre 2006
______________
Jaume Pérez Lloret
Ciutadà
Votar
o no votar
Soy uno más de los desencantados
de la labor de nuestros políticos. Dentro de unos días, deberé ejercer el
derecho a votar, derecho al que no pienso renunciar, entre otras cosas por
deber cívico y porque estuve 16 años sin poder practicarlo. Ahora bien, la
segunda parte de la historia es que no me satisface nada el hecho de votar. Mi
voto no sé dónde irá a parar. Creo que votaré en blanco, aun a sabiendas de que
mi voto no va a servir para nada. Los desencantados como yo desearíamos que
hubiera cambios profundos en el tema electoral y que pudiéramos elegir, en cada
distrito electoral, un candidato en lista abierta, sin sujeción a la disciplina
de partido y con oportunidad de plantearle los problemas que se padecen de
cerca.
Debería, no sé cómo, intentar desde la base conseguir mi deseo. Está claro que
ningún partido lo incluye en su programa. Si existiera alguna iniciativa en
este sentido, gustosamente me adheriría a ella.
La Vanguardia 11 octubre 2006
______________
Escons
insubmisos es queixa que se sàpiga qui vota en blanc
Escons insubmisos – Alternativa
dels demòcrates descontents va queixar-se ahir que el vot en blanc és il·legal
perquè no és secret, ja que pel tacte del sobre que es diposita a l'urna
electoral i també si aquest es mira a contrallum es nota si l'elector no hi ha
posat cap papereta d'un partit a dins i si està votant en blanc.
El Punt 10
octubre 2006
______________
Pilar Crespo Álvarez
Ciutadana
Tinguem
la campanya en pau
Copio dos declaracions publicades
a la premsa de dimecres passat: Zapatero demana als conservadors que "no
es deixin portar per l'extrema dreta". Ángel Acebes ha dit que Zapatero
està "cada vegada més sol en la seva política de cessió davant d'ETA i els
terroristes". Arriba el moment de votar a Catalunya, i els polítics
segueixen creient que els electors som beneits i ens aclareixen constantment
amb les seves lectures tendencioses el que volen que creiem i entenguem. A la
campanya que s'apropa preferiria que els polítics es limitessin a oferir un
programa, que el defensessin i que s'estalviïn d'insultar el contrincant, que
no facin comparacions odioses que només creen crispació a l'ambient i,
sobretot, que ens deixin escollir amb llibertat qui volem que ens governi. Tan
difícil és? Si us plau, tinguem la campanya en pau. Jo votaré a qui em convenci
que és el millor en si mateix, a qui defensi millor els meus interessos i a qui
em sembli més coherent. Però li trauré punts cada vegada que insulti, ataqui o
posi verds els altres partits, sigui qui sigui.
Avui 8
octubre 2006
______________
Manuel Caireta i Gener
Ciutadà
Crida
a tots els partits
Tinc ganes de fer una crida a
tots els partits que es presenten a les properes eleccions al Parlament de
Catalunya sobre la seva actitud durant la campanya: si us plau, en els vostres
discursos i declaracions aneu amb compte i prediqueu el vostre programa i les
vostres intencions en comptes de ficar-vos amb el que diuen o pensen fer els
altres i parleu sempre amb respecte de tothom. Penseu que els ciutadans ens
adonem de la cridòria inútil i ens cansa molt.
Sobretot en aquests moments convé
especialment anar molt al gra i no perdre esforços en parlaments inútils, que
no fan res més que dur-nos a la histèria col·lectiva a tots plegats.
Estic convençut que aquesta
manera de fer ens incitarà menys a l'abstenció que no pas les acusacions i
crítiques continuades.
Avui 8
octubre 2006
______________
Jordi Coca
Escriptor
Comprar
vots
Sembla que l'activitat política s'està
accelerant. Però en realitat no és així. El que s'accelera és la compra de vots
i uns certs aires demagògics que són preocupants. […] No vull entrar en
detalls, no cal. Però la sensació que tinc, i em sembla que la té molta gent,
és que els polítics ens volen comprar. De fet ens diuen: si us oferim tal cosa
no ens podreu negar el vot. Sí que us el puc negar, perquè no és això el que
espero de la política. I no espero això, entre altres raons de pes, perquè la
política impulsa uns determinats models de convivència, que és tant com dir uns
models culturals. I ¿quina cultura compartirem si tot té preu, si al capdavall
el que compta és l'oferta més vistosa i no pas la més necessària? De tota
manera no estic escandalitzat. Pel que fa als nostres polítics només estic una
mica avergonyit. Cada dia semblen pensar menys en models i més a vendre
quincalla. Si més no aquests últims dies la campanya electoral -o la
precampanya, que vaja quina broma també amb això- ha esdevingut un delirant
parlar per parlar i el millor exemple de com una societat es pot arribar a
perdre el respecte a si mateixa. No sé veure perfils d'Estat, no veig futur ni
gaire esperances. Només veig uns venedors que t'ho prometen tot a canvi de no
res. I això sempre és massa.
Avui 8
octubre 2006
______________
Jaume Pérez Lloret
Ciutadà
Desencantat
Sóc un més dels desencantats de
la tasca dels nostres polítics. D’aquí a uns dies hauré d’exercir el dret a
votar, al qual no penso renunciar, entre altres coses per deure cívic i perquè
vaig estar 16 anys sense poder practicar-lo. Ara bé, no em satisfà gens donar
un vot, que al final no sé on anirà a parar. Crec que votaré en blanc, fins i
tot sabent que el meu vot no servirà per a res. Els desencantats desitjaríem
que hi hagués canvis profunds en el sistema electoral i que a cada districte
poguéssim elegir un candidat en llista oberta, sense subjecció a la disciplina
de partit i amb oportunitat de plantejar-li els problemes que es pateixen de
prop. Si hi hagués alguna iniciativa en aquest sentit, m’hi adheriria.
El Periódico 7 octubre 2006
______________
Oriol Bartomeus
Periodista
Mentiders
en campanya
L’elector accepta col·laborar en
l’espectacle, sempre que no percebi que se li està prenent el pèl. En el moment
que intueix que està sent enganyat, es rebel·la.
La gent admet un cert grau de
cinisme en la política, però no suporta sentir-se manipulada. El pas d'una
situació a l'altra és una línia subtil que tot polític ha d'intentar no
travessar.
Segons el Centre d'Estudis
d'Opinió de la Generalitat, un 80,5% dels catalans amb dret a vot desconfien en
més o menys grau dels polítics, i el darrer sondeig de l'Institut de Ciències
Polítiques i Socials constata que un 77% consideren que els polítics es
barallen molt entre ells però en el fons tots són iguals. La desconfiança en la
política està fortament arrelada a l'inconscient col·lectiu català.
Avui 7
octubre 2006
______________
Carles Duarte
Poeta
I la
veritat?
Ara que ens acostem a l’1-N,
comencen a produir-se afirmacions amb un esperit de desqualificació de
l’adversari que tenen tot l’aire de sorgir més de l’afany d’erosió que d’un
interès real perquè la veritat sigui coneguda.
El Periódico 7 octubre 2006
______________
Máximo
Humorista
El País 5
octubre 2006
______________
Salvador Cot
Subdirector de l’Avui
Incapaços
de fer una llei
Una de les vergonyes que hem
d'arrossegar com a país, com a col·lectiu que es reconeix a si mateix com a entitat
política, és que no hem estat capaços de proporcionar-nos una llei electoral.
De fet, portem prop de trenta anys fent servir la llei general espanyola perquè
els partits no s'han posat d'acord entre ells. Madrid té la culpa de moltes
coses, però no pas de la mesquinesa dels cinc partits catalans, que s'han
dedicat a treure la calculadora cada vegada que algú ha presentat un model
possible. Si hi guanyo, hi estic d'acord; si hi perdo, hi estic en contra. I,
és clar, així no hi pot haver acord. Lamentablement, ni tan sols el procés
estatutari ha servit per decidir quines són les regles del joc i de quina forma
es tradueixen en escons els vots dels ciutadans. Però el pitjor és que no hi ha
traces que la pròxima legislatura sigui possible avançar en aquest sentit, i
tot sembla indicar que les eleccions del 2010 encara s'hauran de fer sota la
transitòria del 1979.
Avui 4
octubre 2006
______________
Toni Batllori
Humorista
La Vanguardia 3 octubre 2006
______________
Jordi Serra
Director de Periscopi de Prospectiva i Estratègia
Sea como fuere, la dinámica de la
representación ha provocado una fractura en el debate político desgajándolo en
dos niveles: uno, el profesional que ha evolucionado ganado complejidad y
sofisticación pero, también, se ha hecho más endémico y, dos, el de la sociedad
en general, circunscrito a periodos electorales y que se ha ido banalizando de
modo progresivo y alarmante hasta el punto de que, hoy día, se puede hablar de
dos discursos políticos en paralelo.
Un segundo efecto de todo esto ha sido el generar entre la ciudadanía la
percepción del voto como un ejercicio de futilidad. Y es precisamente en los
casos más puros de consulta democrática, los referendos, donde más se nota este
factor. Así, no debe extrañar que la participación en los dos últimos
(Constitución europea y Estatut) no haya llegado al 50% del censo.
Opino que esta tendencia no menguará sino todo lo contrario. Varias razones me
llevan a esta conclusión: en primer lugar, el propio envejecimiento de la
fórmula liberal que no ha sabido adaptarse a los nuevos requerimientos de la
sociedad de la información; en segundo, el poco interés de los principales
actores políticos, los partidos, en abrir el debate político al conjunto de la
sociedad (porque, en el fondo, una baja participación no les va mal); y, en
último lugar, el hecho de que la mayoría de la gente se ha acomodado en este
estado de cosas (ya que participar activamente en el debate político requiere
mucha dedicación y energía).
La Vanguardia 2 octubre 2006
______________
Máximo
Humorista
El País 2
octubre 2006
______________
Eduard Vallory
Periodista
A excepció feta de persones
implicades en partits o en institucions públiques, em costa trobar qui estigui il·lusionat
per cap de les candidatures al govern del país. És cert que hi ha qui té clar
quina opció és la seva i quina no, però fins i tot així no es pot dir que
imperi la motivació.
Avui 1
octubre 2006
______________
Fer
Humorista
Avui 22
setembre 2006
______________
D. Sam Abrams
Escriptor
Tics
del franquisme
CORRUPCIÓ: Es continuen produint
casos a diversos nivells de l'administració pública. I aquestes actituds
provenen d'un mateix lloc, la falta de comprensió d'un fet bàsic: un càrrec públic
no pertany a qui l'ostenta. Els polítics d'aquest país, en lloc de servir la
societat que els ha votat, serveixen exclusivament els interessos propis o els
interessos del seu partit.
CULTURA DEMOCRÀTICA: No s'ha educat
la societat catalana correctament sobre els deures, les responsabilitats i els
drets dels ciutadans en una autèntica democràcia. Si s'eduquen en el
funcionament de la democràcia, els ciutadans són molt menys manipulables.
Avui 20
setembre 2006
______________
Albert Om
Periodista
Ja us
ho fareu
El resultat és que els mitjans
dominen la política, i la política domina els mitjans. O sigui, un peix que es
mossega la cua. I, mentrestant, la gent, que diu "Ja us ho fareu",
s'allunya dels uns i dels altres, de polítics i periodistes, i els situa com
les dues professions més mal valorades.
Avui 19
setembre 2006
______________
Joan Barril
Periodista
Escons
buits
Davant el dubte raonable dels
votants, torna a emergir la temptació del vot en blanc. La part dolenta dels
defensors del vot en blanc és que aquest vot, que no abjura de la democràcia
sinó que en critica el mal ús, amb prou feines es visualitza l’endemà de
l’escrutini. Una bona idea seria que el vot en blanc pogués comptar-se també
com a candidatura sense nom. Veuríem així durant tota la legislatura tres o
quatre o potser més escons permanentment buits, a ser possible pintants de
blanc, com a recordatori vergonyant d’un dolorós desànim de la ciutadania.
El Periódico 18 setembre 2006
______________
El Roto
Humorista
El País 13
setembre 2006
______________
Joan F. Mira
Escriptor
L’insultador
[...] Però com hi ha Déu que hi
ha dies que de ganes no me'n falten. Ganes d'insultar dignament el meu país, la
ciutat, l'Estat, la gent passiva, els governs que ens governen, els polítics i
els jutges, l'extensa colla dels periodistes infames, l'aire que respirem i
l'aigua que bevem. I ganes d'insultar-me a mi mateix, perquè no tinc el coratge
d'insultar els altres. Deixem-ho estar, que no traurem cap a res. Vostès
dispensen el mal humor.
Avui 9
setembre 2006
______________
El Roto
Humorista
El País 9
setembre 2006
______________
Forges
Humorista
El País 29
agost 2006
______________
Javier Elzo
Catedràtic de sociologia de
Deusto
Insults
i guerres particulars
No tots els joves són passotes i
si els polítics no s'insultessin entre ells –i els mitjans no els donessin
tanta corda en la seva guerra particular–, encara hi hauria més joves
interessats per la política. Joves i no tan joves.
El Periódico de Catalunya 5 febrer 2006
______________
Jordi Oriola i Folch
Ciutadà
Farts
Los ciudadanos estamos hartos de
partidos que juegan a sus intereses particulares e intentan salir en las fotos
queriendo llevarse todos los méritos.
El País 27
gener 2006
______________